Una educació per a la llibertat



Pedagogia Waldorf

Els nostres fills tenen la clau del futur. Ells són els que hauran de trobar en el demà solucions als desafiaments globals als quals avui ens enfrontem.
I trobar solucions exigeix ​​desenvolupar capacitats humanes en alguns àmbits
que tot just ara comencem a comprendre.
Una veritable educació ha de capacitar els nens per poder desplegar les
facultats que van més enllà de la pura tradició i el coneixement convencional.

Una educació compromesa amb les tradicions espirituals, morals i culturals de la humanitat.

Els sentiments juguen un paper important en la nostra vida, per exemple la reverència, la devoció, la compassió, la confiança, però també la capacitat d’experimentar la bellesa. L’home pot diferenciar entre el bo i el dolent i pot desenvolupar aquelles metes que s’ha proposat. Precisament a través d’aquestes capacitats es posa de manifest la personalitat humana. Antigament els nens aprenien aquests aspectes de la vida humana a través de la religió i la cultura tradicional del seu entorn. Avui som testimonis de com, gairebé en qualsevol lloc del món, es produeix l’esfondrament de les relacions i valors tradicionals. Ara, més que mai, l’educació ha de conrear conscientment el desenvolupament d’aquestes capacitats primordials de l’Home.

Hi ha comptats moments en la vida en què l’home se sent impressionat per alguna cosa superior a ell. En la contemplació de l’alba o la posta del sol, en el naixement d’un nen, quan s’endinsa en una catedral o durant la trobada amb un home ple de saviesa. Aquests moments es dilueixen amb freqüència en el torrent de la vida quotidiana, però quan mirem enrere els contemplem com a esdeveniments feliços.

Els sentiments que en aquests moments ens inunden tenen una qualitat especial. Són sentiments d’admiració, de respecte profund o de reverència que ens obren la porta cap a allò que l’home percep com diví. En el transcurs de la vida aquests sentiments es transformen construint la base de la capacitat de judici. El cultiu d’aquests sentiments jugava un paper central en aquelles societats tradicionals. A partir d’ells van néixer els moviments religiosos, que encara avui coneixem. D’una forma encara inconscient es reconeixia que conrear aquests sentiments tenia un sentit profund per al desenvolupament humà.

El cultiu de l’àmbit religiós ha de trobar un nou llit en aquesta nostra època d’expansió de la nostra civilització moderna, predominantment occidental, que enfonsa les seves arrels en la ciència materialista.

En l’educació Waldorf es cuiden des de la més primerenca infància els sentiments d’admiració, de respecte profund i veneració. El nen aprèn a percebre com una part de l’univers, en el qual actua la mà del Creador. Encara que la Pedagogia Waldorf no és una educació religiosa, en el sentit d’impartir un ensenyament basat en la concepció del món d’una determinada Església, Rudolf Steiner veia en el cultiu del sentiment infantil d’admiració la base per a una relació religiosa lliure de l’home en desenvolupament amb el món. És per això que en les Escoles Waldorf, encara que aquestes no es troben directament relacionades amb una comunitat religiosa institutocionalizada, s’aspira a desenvolupar la devoció a la divinitat.

Heinz Zimmermann / Jon McAlice

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s